Difon La Idea


És possible una ciutat anarquista?
Novembre 29, 2011, 6:18 pm
Filed under: anti-industrialisme | Etiquetes: ,
Perquè l’anarquisme funcionés en les ciutats seria necessària una miraculosa alteració de la naturalesa humana. De cop i volta tota la gent hauria de ser pura i bella, tots els pensaments referents als guanys, al materialisme, a la competència i el crim haurien de desaparèixer. En aquesta utopia urbana tothom seria un ciutadà modèlic i la ciutat seria una bassa d’oli, mai ningú faria res que pogués molestar o destorbar el somni a algú ja que tampoc existiria policia ni jutges ni multes que forcessin ningú a un comportament acceptable per a la convivència. Les violacions, els robatoris i la violència s’acabarien d’una vegada i per totes a mesura que ens anéssim transformant en belles persones sense que el mes mínim pensament tenebrós se’ns ocorregués i pogués pertorbar la tranquil·litat anarquista. Podríem entrar a qualsevol botiga i endur-nos el que ens vingués de gust; mai més ningú s’enduria de les botigues més que allò que seria estrictament necessari i, conscientment, tornarien a les seves cooperatives a treballar, generant béns que serien lliurats.

Bé, tot això no passa de ser un disbarat, un total menyspreu a la realitat de la naturalesa humana.

En les comunitats primitives la competició és mes moderada a causa de la necessitat de cooperació. Sense diners, sense la propietat privada de la terra i sense la seguretat social de l’Estat és imprescindible cooperar per tal d’obtenir les necessitats bàsiques i el suport necessari en cas de malaltia, fam o vellesa i per això en aquestes comunitats està molt mal vist actuar de forma no cooperativa. En grups petits on tothom es conegui, la competitivitat, l’explotació i la dominació seran molt més moderades degut a la vergonya, el ridícul i l’exclusió social. En un grup petit no pots perjudicar algú del grup sense el risc a quedar-te totalment exclòs socialment si algú se’n entera. En un grup gran si que és possible: perjudicant a algú i afavorint el teu subgrup social. Per això l’anarquisme no funcionaria en grups de més de 500 persones, el màxim de persones que podem arribar reconèixer. No funcionaria en l’anonimat de les ciutats grans o mitjanes. Les persones actuarien sense cap incentiu al bon comportament. Les ciutats acabarien esdevenint horribles terres de ningú plenes de violència, brutícia i misèria.

L’organització anarquista de les ciutats no té això en compte. Qui portarà a terme el manteniment del clavegueram, la conducció dels transports comunitaris, la regulació del trànsit i el proveïment energètic? Tractant-se de funcions especialitzades que requereixen molt de coneixement i experiència. No poden ser portades a terme per voluntaris ocasionals . L’especialització i dedicació exclusiva és inevitable.
Per tant, qui s’especialitzarà en el manteniment de les clavegueres, sent una tasca bruta i perillosa? I l’especialització ens condueix a la jerarquia, ja que seria inevitable que els més experts i especialistes dirigissin l’organització de les tasques. Tenint una jerarquia d’especialistes arribem a la desigualtat, a la corrupció i al govern.
I suposadament, d’on vindria el menjar per abastir a les ciutats? Fins  ara aquests aliments han vingut del camp recorrent a la insostenible agricultura industrial, als impostos o a l’ús de la força. Com es podria alimentar una ciutat anarquista? Què podrien oferir els urbanites a la gent del camp a canvi de la seva alimentació?

Suposant que en una societat anarquista sols hi hauria agricultura ecològica i sostenible, i que aquesta comporta molta més feina i molts menys excedents, qui treballaria gustosament hores extres per generar prou excedent com per alimentar a la gran massa de gent desconeguda de la ciutat?

Passats els pics de producció de combustibles fòssils, costa imaginar d’on podria venir l’energia per mantenir l’extraordinari consum energètic que requereix la ciutat perquè sigui habitable.

Les ciutats anarquistes no poden funcionar: no hi hauria multes ni penes que obliguessin a un bon comportament que possibilités la convivència, acabarien reproduint la jerarquia degut a l’especialització i no tindrien garantit l’abastiment de menjar, recursos o energia.

Anuncis

3 comentaris so far
Deixa un comentari

[…] a treballar)      https://difonlaidea.wordpress.com/2009/03/05/desurbanitzem-les-ciutats/ -https://difonlaidea.wordpress.com/2011/11/29/es-possible-una-ciutat-anarquista/ Tecnologia: – Manifest  d’Unabomber article 99 fins al 142 i 207 fins 212 […]

Retroping per Textos a llegir per debatre a les jornades «

No sé qui ha fet aquest post. Està prou bé i molt ben argumentat, però es basa únicament en la lògica, en veritat és pura abstracció, o quasi.

Malauradament es desconeixen moltes facetes de l’anarquisme, com per exemple, el pensament urbà anarquista. Per tant és una bejenada una frase com “L’organització anarquista de les ciutats no té això en compte”. I el pitjor és que tenim a un anarquista català, historiador, que ho ha estudiat prou, Eduard Masjuan. Busqueu a internet i veureu…

Comentari per aL

[…] xxx- Es possible una ciutat anarquista […]

Retroping per Can Piella » Jornades per la Repoblació Rural




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: