Difon La Idea


Mosuo: poble de dones i amors lliures
Agost 18, 2011, 3:06 pm
Filed under: Uncategorized

La tribu  Mosuo, 2.000 anys de matriarcat 

Els Mosuo viuen en una regió que estava aïllada de la resta del món fins a la dècada de 1970.Aquest grup de 40.000 persones viuen amb una organització matriarcal.

L’aïllament de la regió del llac Lugu (situada en les províncies de Yunnan i Sichuan, en la part oriental de Tibet) ha permès que el sistema de línia materna florís i perdurés, fins i tot en temps del comunisme. 

La seva regió va ser conquerida pels exèrcits dels emperadors de Xina i es va convertir en part de l’imperi xinès. Però els Mosuo no han adoptat els patrons patriarcals xinesos i no van ser forçats a fer-ho a causa del lloc remot en el qual viuen (al 2007 feien falta 9 hores en jeep per arribar-hi). 

Es tracta d’una tradició nascuda fa milers d’anys, quan era normal el matriarcat en la Xina rural. El matrimoni ambulant és, potser, el llegat d’una època en la qual era freqüent que els pares morissin en guerres, visquessin com a nòmades o es fessin monjos budistes que havien fet vot de castedat i, per tant, no podrien reconèixer a la seva descendència. En absència dels homes, les dones recollien les collites, donaven de menjar a les famílies i imposaven les normes. 

Com en altres comunitats matriarcals, no hi ha violència; hi són comuns el bon tracte i l’hospitalitat. Entre els Mosuo no hi ha cap paraula per designar els conceptes de “assassinat”, “guerra”, “violació” o “presó”.

Elles són les úniques propietàries. L’herència es transmet de mare a filla, el que implica que en la regió no existeixin homes amb casa pròpia. El cognom de la dona identifica els llaços de sang. En cadascuna de les famílies hi ha una matriarca i és la figura de més alt nivell en el clan. 

Els membres del clan trien a una dona d’un grup de germanes per a ser la matriarca. Amb l’ajuda de les seves germanes, ella se’n cuida dels assumptes econòmics i socials del clan-casa; és l’administradora de totes les possessions del clan: la casa, els camps, els animals domèstics i l’aliment, així com els cavalls, que són utilitzats sobretot pels homes del clan.

Els homes no tenen responsabilitats, treballen molt menys que les dones i passen la major part del temps reunits amb els seus amics o realitzant les tasques que els hi són assignades per la matriarca. 

Quan un home necessita diners, tingui l’edat que tingui, ha de demanar-lo a la seva mare o, en el seu defecte, a les seves germanes. 

Quan se’ls pregunta quina és la raó per la qual són elles les que administren l’economia responen amb naturalitat: “Són molt més capaces i no els gastem en qualsevol cosa”. 

No és una  ginecocràcia (govern de les dones) perquè les dones no ostenten l’autoritat política, només la familiar. A nivell polític, sorprenentment deleguen tal responsabilitat en un home, a qui elles trien anualment per mantenir l’ordre i actuar de portaveu de la comunitat. És curiós veure com les propietàries de l’autoritat familiar dipositen l’autoritat política en un home. En aquesta reciprocitat està l’equilibri. L’home serveix a la comunitat perquè se sent part d’ella. 

Sense marits, només mares. 

No existeix el matrimoni tal com estem acostumats a entendre’l. El grup familiar està format per una dona, els seus fills, la seva mare, els seus germans, les seves germanes i els fills d’aquestes mateixes germanes. 

No existeixen els marits. 

Molts dels habitants del llogaret només coneixen a la seva mare i poc els importa saber qui és el seu pare. No per desinterès, sinó com a producte d’un tret cultural. L’única figura masculina en la família que pot ocupar algun lloc rellevant és el germà de la mare. 

Gairebé sense excepció, els homes segueixen vivint, fins i tot després de ser pares, a casa de la seva mare, i ajuden a criar als fills de les seves germanes. “Quan érem petites, ens van ensenyar que tractéssim bé a tothom”, afirma un mosuo. “Mai saps qui pot ser el teu germà”. 

Els homes i les dones mai viuen junts; l’home es troba, per les nits, tot sol amb la seva estimada. No els uneixen els diners ni els fills -que sempre es crien a casa de la mare-, ni tan sols el sentir-se part de la mateixa família. Es mantenen enllaçats únicament per l’afecte, així que quan aquest desapareix, res els lliga i es separen. 

L’home mosuo ha d’exercir dos papers: el d’oncle en el clan propi, on s’ocupa dels nebots, i el de pare en la família de la dona a qui estima, en la qual no és lliure de fer el que vol. Els homes es fan càrrec de la ramaderia i la pesca; aprenen aquests oficis, dels seus oncles i més homes de la família tan aviat com tinguin l’edat suficient. 

Aquestes són algunes característiques en una comunitat tan diferent al que coneixem. Aquest Regne de les dones, definitivament ens convida a reflexionar sobre que és allò natural i quant hi ha de cultural en la nostra societat. 

Font: “El reino de las mujeres” de Ricardo Coler

en el següent documental: http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-tematica/noche-tematica-tierra-mujeres/995054/ podem conèixer la milenària cultura matriarcal i no-monògama dels Mosuo, o almenys el que en queda d’ella. Veiem com arriba la homogeneització cultural i destrucció turista en aquest poble que fins fa poc era remot i perdut en unes valls tocant al Tibet, a la vora del llac Lugu.


Anuncis

5 comentaris so far
Deixa un comentari

Ja fa massa dècades que l’Antropologia a demostrat que no existeix NI UN sol cas històric o etnogràrfic de matriarcat com per a que es continuin difonent aquestes tonteries. Només la ignorància i la projecció del desig feminista ho explica.

Sempre és el mateix: la confusió de la matrilinealitat (descendència per línia materna), matrifocalitat (residència a casa de la mare) o altres principis de parentiu, per un inexistent matriarcat.

Tot el que s’explica aquí té explicació dins esquemes coneguts de parentiu segons l’Antropologia. No hi ha raó per continuar dient que aquesta gent té un matriarcat.

Pot dominar més o menys el principi femení, que hi hagi societats menys patriarcals o el que es vulgui, però EL MATRIARCAT, ens agradi o no, NO EXISTEIX.

És curiós, i indicatiu del biaix ideològic, que d’aquest article que publiqueu aquí al damunt, en la seva traslació a Indymedia Barcelona estudiadament s’hagi suprimit aquesta frase: “No és una ginecocràcia (govern de les dones) perquè les dones no ostenten l’autoritat política, només la familiar”.

Una mica de seriositat, si us plau. Els nostres desitjos emancipatoris no es poden veure truncats per una manipulació en base als nostres desitjos. Si el patriarcat és universal és així i punt, per molt que volguem lluitar contra ell.

Comentari per aL

[…] MOSUO: Poble de dones i amors lliures […]

Retroping per Aviam qui la diu més GORDA… Sobre LA CULTURA DE LA MONOGÀMIA! | Aviam qui la diu més GORDA!

[…] MOSUO: Poble de dones i amors lliures […]

Retroping per Debat sobre la cultura de la monogàmia |

[…] MOSUO: Poble de dones i amors lliures […]

Retroping per Debat sobre la cultura de la monogàmia | Aviam qui la diu més GORDA!

[…] MOSUO: Poble de dones i amors lliures […]

Retroping per Aviam qui la diu més GORDA…. sobre la CULTURA DE LA MONOGÀMIA! | CSO La Gordissíma




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: