Difon La Idea


Per amor al treball
Setembre 6, 2010, 9:22 am
Filed under: rebuig al treball

Sembla que malgrat les amenaces de l’acomiadament, l’atur, la precarietat, o d’altres represàlies, es manté una forta tendència a l’absentisme entre els treballadors, més acusada en el sector dels funcionaris i oficinistes. És una protesta espontània i personal, contrària als arguments d’aquells que prediquen l’amor al treball, sigui aquest el que sigui. Em refereixo a grans poders i institucions disposades a donar lliçons de moral, com feren el Papa o la jerarquia soviètica, mentre ignoren la realitat de la desafecció humana a un treball monòton, al.lienant, profondament insatisfactori.
Vegi’s l’entrada “Amor al treball” al Diccionari soviètic de filosofia (1965): “Hàbit de treballar, qualitat moral del treballador; és un dels principis del codi moral dels qui forgen el comunisme. Comunisme i treball són inseparables. L’amor al treball significa preocupació constant de l’home pel creixement i el perfeccionament de la seva habilitat professional, assimilació dels mètodes avançats de treball, iniciativa per aprofitar els recursos tècnics, per organitzar la producció… L’amor al treball, a la pròpia professió, és inseparable de l’afany de posseir coneixements científics i tècnics; sense això, no pot haver-hi treball creador, no pot superar-se la diferència essencial entre treball intel•lectual i treball físic. Educar en el sentit de fomentar l’amor al treball contribueix a convertir aquest darrer en la primera necessita vital de l’home.” Quina llàstima que aquest amor no sigués correspost.
“Laborum exercens”, és el títol d’una encíclica de Joan Pau II que exalta el treball com una virtut humana. ”Aquest és un bé de l’home, perquè en ell, a més de transformar la natura per a les seves pròpies necessitats, es realitza com a home. L’ésser humà és l’únic que treballa perquè al fer-ho aplica el seu enginy, esforç i el seu propi cos. Mitjançant el treball es contribueix al benestar de la societat i es retorna quelcom de la inversió que la comunitat ha fet en la nostra educació…”
Però “lamentablement” molts treballadors no realitzen el seu treball contents ni amb amor, sobretot quan, com succeeix habitualment, aquest és una activitat indesitjable i penosa, fet davant del qual el poder haurà d’aplicar les mesures correctores i de disciplina. Als països socialistes, la inculcació de l’amor al treball, de la moral productiva, sembla haver estat un dels problemes centrals. Al qual s’ha hagut de fer front amb l’educació, la formació ideològica, l’assimilació de mètodes capitalistes d’organització com el taylorisme…però també amb disciplina, policia, terror. Així ho entenia, per exemple, el règim soviètic a l’època de Stalin amb camps de treball forçós i reeducació. Encara que acabaria imposant-se la relaxació laboral i la permissivitat.
Es coneguda l’explicació segons la qual als països socialistes ha fallat la productivitat per culpa de la cadena de decisions burocràtiques i els nombrosos casos d’indisciplina laboral, però també, per la manca d’estímuls individuals al treball, d’incentius com un millor sou, la promesa del consum…“Jo faig veure que treballo, el govern fa veure que em paga”, confessava recentment en un documental un funcionari cubà. Però també existí un vertader culte al treball, inculcat com a valor patriòtic, al que s’havia de respondre amb l’entusiasme d’una competició esportiva. Es el cas de l’estajanovisme a la Unió Soviètica, tendència que prové del nom d’un miner capaç de gestes titàniques a l’hora d’arrancar carbó de la mina, emfatitzant de pas la importància de l’activitat extractiva en l’economia industrial. Extreia tan mineral ell sol com podien fer-ho diversos homes junts, i tot per amor al treball i a la pàtria socialista. D’acord amb aquest model el sistema promogué l’emulació i el rècord laboral.

Treball que mata
Però no és la cultura del treball obligatori, com a part de la ideologia col•lectivista o socialista, sinó la pressió permanent de les empreses capitalistes per la productivitat, i sobretot la recerca compulsiva de la rendibilitat, dels beneficis, el que ha propiciat l’actual entorn jurídic que penalitza l’absentisme, amb lleis laborals molt estrictes i normes contra la indisciplina que només uns quants seran capaços de desafiar.
En alguns casos les normes empresarials són tan rígides i la pressió per produir tan intensa que provoquen reaccions o conseqüències autodestructives. Al Japó la inculcació d’una ètica de l’esforç i la productivitat sense límits porta a molts treballadors a morir literalment per excés de treball. Karoshi és el nom que rep, des dels anys 60, la mort sobtada per sobre treball al país nipó, un mal anomenat accident que provoca milers de víctimes anuals. Encara que aquest trastorn s’està estenent a d’altres contextos, com Corea, Xina, o allà on primen les llargues jornades de treball i l’exigència per augmentar els ritmes del treball i la producció.
Tan penós com la mort d’un treballador per cansament físic i mental extrem és el seu suïcidi. I aquest és també el final de molts treballadors sotmesos a un enorme estrés laboral, tant a Japó com a d’altres indrets. Recentment s’ha produït una onada de suïcidis en grans empreses franceses com Peugeot, Renault, France Telecom, immerses en la política de privatitzacions, i la financiarització de les empreses que ha de donar comptes anualment dels beneficis davant les juntes d’accionistes insaciables. És clar que els funcionaris públics, semblen de moment exempts d’aquets perill, al no aplicar-los un sistema de retribució en funció del rendiment i objectius assolits, propi de moltes empreses privades, encara que aquest sigui un desig manifest de molts dels dirigents i gestors de personal.

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: