Difon La Idea


Els marxistes, els hippies i els hackers estan igual d’equivocats
Juny 30, 2009, 5:46 pm
Filed under: anticapitalisme, revolució

El canvi social consisteix en un procés que altera poder, tecnologia i valors. Totes les situacions que han produit canvi social en el món, han incidit sobre algun d’aquests tres elements.

Abans que res, aclarim aquests tres conceptes:

  • -Els valors són la base que vertebren qualsevol cultura. No s’acostumen a discutir, s’accepten subliminalment, inclòs per aquells que pretenen el canvi social. Canviar els valors és una revolució cultural.
  • -Quan parlem de poder, ens referim a l’organització política de la societat, la qual defineix la distribució del poder entre les persones. Tal poder acostuma a ser exercit per un grup determinat de membres de la societat i materialitzat en lleis i institucions com ara les lleis sobre la propietat privada, l’herència, les eleccions… i institucions com l’exèrcit, la policia, la presó i el cos judicial. Canviar al poder és una revolució política com per exemple la francesa i la russa.
  • La tecnologia és el conjunt d’instruments, ja siguin conceptuals com el programari informàtic i les tècniques d’agricultura o materials com ara un microxip, un motor o una arada. La tecnologia és rellevant en el canvi social perquè el seu nivell possibilita que es realitzin o no uns valors i que s’acceptin o no unes distribucions del poder. Per exemple, les noves tecnologies (electrodomèstics, telèfon mòvil, ordinador personal,…) estan dedicades al comfort i gaudi dels individus, aillant-los físicament i, per tant, promouen als valors capitalistes: individualisme, competitivitat i hedonisme. Canviar la tecnologia és una revolució tecnològica, com ara la revolució industrial.

La interacció d’aquests tres motors de la dinàmica social produeix el canvi. Els valors justifiquen una certa distribució del poder, la qual ordena a quins usos s’aplica la tecnologia. Els que exerceixen el poder, decideixen què es fa amb la tecnologia (per exemple, si s’utilitza per produir canons o mantega), i es legitimen i justifiquen apel.lant a certs valors. Així, en el sistema industrial capitalista, el poder està en mans dels empresaris i/o tecnòcrates que controlen les empreses i els governs ja que la política resta supeditada a l’economia; els tecnòcrates argumenten que cal protegir la iniciativa individual, la competència, l’eficiència i la resta de valors industrialistes amb l’objectiu d’assignar recursos a allò que produeix el màxim de beneficis. En la cultura industrial socialista el poder està en mans dels tecnòcrates i membres del partit que controlen les empreses i els governs, de forma encara menys democràtica que els capitalistes; aquests tecnòcrates del partit argumenten que cal mantenir la igualtat i la justícia social a través de l’eficiència, la autoritat, la disciplina… i amb aquests valors justifiquen utilitzar la tecnologia per construir colossals blocs de pisos i produir acer i coets a la lluna amb les mateixes fàbriques alienants que els capitalistes.

En tots els casos, és el poder qui decideix què es fa amb la tecnologia. La tecnologia no té dinàmica pròpia, és el poder que decideix profunditzar en unes línies d’investigació o aturar-ne unes altres. Aquest mateix poder apel.la a uns valors per justificar les seves opcions. Quan això falla, el poder recorre a la força per tal d’imposar-se. Els valors, com a símbols i arquetips propis del subconscient col·lectiu, en general tenen més efectivitat repressiva i opressora que no pas l’ús dels cossos repressius.

Els optimistes tecnològics com ara els hackers del software lliure o els primitivistes creuen que el progrés o retrocés tecnològic per si sol pot arribar a resoldre els problemes socials; els optimistes polítics com ara els socialistes marxistes creuen que una revolució política, canviant al govern i les lleis, pot crear progrés social. Els optimistes ètics com ara els seguidors de moviments espirituals creuen que una millora personal dels individus ho resoldrà tot.

Cap d’ells té la raó, perquè el canvi en tan sols un dels tres elements, sense canvi simultani en els altres, no és més que un canvi superficial a curt termini.

D’aquesta manera, canviar la política sense canviar la tecnologia industrial centralista i productivista, com a Rússia, a la llarga fa renéixer l’autoritarisme; canviar els valors sense canviar el poder significa condemnar-se a ser paràsits del sistema com els hippies dels anys 60; Canviar únicament la tecnologia pot representar el pas d’un feixisme amb burro a un feixisme amb siscents.

Així doncs, com es pot dur a terme un procés de canvi que incideixi en els valors, el poder i la tecnologia? La simultaneitat sembla impossible: el canvi polític pot ser el més ràpid, però no és estable; el canvi tecnològic necessita dècades, i el canvi de valors és encara més lent. Si hom és Che Guevara, actua sobre el poder; si és Einstein, sobre la tecnologia; si és Jesucrist, sobre els valors. En el primer cas s’acostuma a acabar fusilat, en el segon Premi Nobel i en el tercer crucificat.

Potser el millor consell, el més ignorat de la història, seria que si no podem incidir en els tres elements alhora, almenys valdria la pena tenir-los sempre tots tres en compte i actuar en consonància.

Text basat en el capítol “Un modelo de cambio social” del llibre “Del paro al ocio” de Luis Racionero.

Photobucket

Anuncis

1 comentari so far
Deixa un comentari

del marxisme se’n poden extreure també moltes coses bones. Castoriadis, Guy Debord, Rosa Luxemburg…

Comentari per Lliuer




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: