Difon La Idea


Desindustrialitzem les nostres vides!
Març 5, 2009, 8:37 pm
Filed under: Uncategorized

L’industrialisme ha sigut defensat tant per la dreta com per l’esquerra i fins i tot l’esquerra radical des de fa segles. El que predomina avui en dia és la queixa més o menys planyívola d’algunes conseqüències del sistema tecnològic-industrial amb la intenció de posar pedaços allà on el sistema s’excedeix, sense mai qüestionar l’arrel del problema: el sistema tecnològic-industrial.

Establim 11 principals imputacions a la tecnologia industrial en conjunció amb l’actual règim polític:

  1. Sorgeix de les exigències militars de l’imperialisme, situació en la que es manté avui en dia, mentre que les necessitats bàsiques poden satisfer-se millor, en quantitat i sobretot, en qualitat, mitjançant sistemes tècnics i productius “senzills” aliens al maquinisme.
  2. Aplicada a la producció en el règim de fàbrica-oficina aniquila l’essència concreta humana, constituint autòmats desproveïts d’intel·ligència, voluntat, sensibilitat, sociabilitat i magnanimitat.
  3. Ja que es sol transferir a l’objecte tècnic les qualitats i capacitats del subjecte usuari, el progrés de l’objecte tècnic es manifesta com un desplom progressiu de la qualitat mitjana dels éssers humans, disminuïts i anul·lats a mesura que la societat industrial s’expandeix.
  4. Actualment, la funció primordial de la tecnologia és la dominació mental, ideològica i política de la multitud, de l’adoctrinament del subjecte des del bressol fins a la tomba, de l’anulació de la llibertat de consciència, fonament de totes les llibertats.
  5. La tecnologia industrial proporciona a l’estat un poder reduplicat sobre la societat civil i els individus, al perfeccionar el seu domini polític, administratiu, inculcador, recaudador, fiscalitzador, repressiu, etc.
  6. La il·lusió tecnològica és una nova religió laica, un nou cos de creences supersticioses i un nou fanatisme que, com qualsevol altre, es proposa desvaloritzar a l’ésser humà, a qui presenten com a “inferior” als dispositius tecnològics i dependent en tot d’aquests, la qual cosa expressa l’antihumanisme de la modernitat.
  7. El sistema tecnològic-industrial ha ocasionat ja tal grau de devastació dels fonaments biològics de la vida en el planeta que posen en perill el futur de la nostra espècie i el de la resta, per acumulació de nocivitats interdependents.
  8. N’hi ha prou amb mirar al voltant per comprovar la falsedat dels criteris de racionalitat econòmica i de productivisme quantitativista que s’esgrimeixen com a justificants de la societat industrial, la qual és ineficient, despilfarradora, antieconòmica (crematística) i irracional a nivell colossal.
  9. Com a base de la societat de consum, la tecnologia ha convertit en meta les nocions de benestar i plaer, originant un hedonisme de masses que ens força a portar una vida de porcs, sols atents al ventre i els seus capritxos. Això ha ocasionat una gran vil·lificació dels éssers humans, anorreant la fortalesa interior, l’austeritat personal, el sentit moral i el vigor psíquic-físic, sense els quals ni tan sols som éssers humans.
  10. La ideologia i l’ordre tecnòfil ens fan viure amarrats a les coses, a les andròmines i trastos tècnics, oblidant que allò que és meta substancial en els éssers humans-els altres éssers humans-valen infinitament més que qualsevol objecte i sistema tècnic.
  11. La cosmovisió tècnico-política ortodoxa sols considera la part zoològica de l’individu, mentre que rebutja la immaterial, i es proposa satisfer exclusivament les exigències físiques (aliment, habitatge, vestit, etc.) mentre que les necessitats espirituals, que són les que donen sentit a l’existència, queden sotmeses a un procés de manipulació degradatòria, a l’obligar-les a satisfer-se mitjançant la hipertecnificada indústria de l’espectacle. D’aquesta manera, aquelles capacitats que van ser pròpies dels humans en el passat, la facultat de raciocini, el sentiment, la voluntat, la sociabilitat, l’aspiració a realitzar el bé i a perfeccionar-se dia a dia, s’estan extingint. Així es va originant una llastimosa i patètica subhumanitat, precisament la que el poder estatal necessita per dominar il·limitadament.

Ja fa 200 anys que els tecnòfils ens prometen un tecnoparadís fet d’exuberàncies materials i temps lliure on les màquines treballen per a nosaltres… però tot el que hem aconseguit és una gran abundància de bazofia, d’ínfima qualitat i tòxica, a costa de la devastació mediambiental i l’augment del temps de treball.

    Formulem 4 principals necessitats inexcusables:

  1. Responsabilitzar-nos de garantir el futur de la nostra espècie, viure en un ambient saludable, consumir aliments, aigua i aire sense tòxics, poder submergir-nos en una natura no devastada ni artificialitzada.
  2. Capgirar el nostre sistema de valors, valorant les necessitats immaterials per sobre de les materials, ja que les primeres no esgoten els recursos naturals, no consumeixen energia, no destrueixen la capa d’ozó, no exigeixen l’ús d’adobs químics,… ja que consumeixen recursos inesgotables: afecte, amistat, sentit de l’humor, art, estudi, etc.
  3. Potenciar la convivència, l’afecte i suport mutu que es satisfan a través del col·lectivisme, en el compartir-ho tot, en prioritzar el “donar” enlloc del “rebre” relegat a l’interès personal, l’afany de poder i de lucre.
  4. La necessitat de pertànyer a un poble i cultura determinades, a una comunitat humana concreta amb la seva pròpia llengua, història, tradicions, idiosincràsia diferenciada, en el si d’una humanitat lliure, fraternal i plural.

El nostre rebuig a la tecnologia industrial no propugna un existència merament biològica, concebuda ingènuament com un retorn a una restaurada natura salvatge on es dissol l’ésser humà, sinó que preconitza un esforç titànic per salvar i desenvolupar la civilització com a negació de la barbàrie. Es tracte d’expandir els valors primordials de la condició humana i portar la civilització a un nivell superior de llibertat, saber, democràcia, suport i afecte mutu, col·lectivisme, sociabilitat i sensibilitat, en el marc d’un món natural recuperat i resplendent.

Anuncis

1 comentari so far
Deixa un comentari

[…] – Desindustrialitzem les nostres vides […]

Retroping per Jornades per la Repoblació Rural – Can Piella




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: