Difon La Idea


Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana
gener 18, 2009, 4:58 pm
Filed under: Uncategorized

 Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

(basat en Cipolla (1988), Allegro dt. non troppo )


Primera Llei Fonamental: Sempre i inevitablement tothom subestima el nombre d’individus estúpids en circulació

A primera vista aquesta afirmació pot semblar trivial, o més aviat òbvia, o poc generosa, o potser les tres coses alhora. Tot i així, un examen més exhaustiu ens revela la rotunda veracitat d’aquesta afirmació. Cipolla considera que per molt alta que sigui l’estimació quantitativa que es faci de l’estupidesa humana, sempre quedarem reiteradament sorpresos pel fet que:

  1. persones que hom ha considerat racionals i intel·ligents en el passat resulten ser inequívocament estúpides;
  2. dia rera dia, amb una monotonia incessant, veiem com entorpeixen i obstaculitzen la nostra activitat individus obstinadament estúpids, que apareixen d’improvís i inesperadament en els llocs i en els moments menys oportuns.

La Primera Llei Fonamental impedeix l’atribució d’un valor numèric a la fracció de persones estúpides respecte del total de la població. Qualsevol estimació numèrica resultaria ser una subestimació. Per això, a partir d’ara, es designarà la proporció de persones estúpides en una població amb el símbol σ.

 

Segona Llei Fonamental: La probabilitat que certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica d’aquesta persona.

No tots els humans són iguals ja que uns són més estúpids que uns altres. Segons Cipolla, el grau d’estupidesa ve determinat genèticament per la naturalesa però no està associat a cap altra característica de raça, sexe, nacionalitat o professió.

El professor Cipolla va realitzar amplis estudis demogràfics en diversos sectors de la població. Inicialment afirma haver comprovat que entre els peons de fàbrica existia una fracció σ d’estúpids i que aquesta fracció era major del que esperava, amb el que es confirmava la primera Llei. Sospitant que podia ser resultat de la manca de cultura o la marginalitat social, va estudiar mostres de treballadors de més alt rang i a estudiants, comprovant que entre ells es mantenia la mateixa proporció. Encara va quedar més sorprès al comprovar que hi havia el mateix percentatge entre els professors d’universitat. Va decidir per tant, expandir els seus estudis fins a l’elit de la societat, els premiats amb el premi Nobel. El resultat va confirmar el poder suprem de la naturalesa: una proporció σ de premiats amb el Nobel són estúpids.

 

Tercera Llei Funamental (o d’Or): una persona estúpida és aquella que causa pèrdues a una altra persona o grup de persones sense obtenir cap guany per a si mateixa i fins i tot sofrint pèrdues.

L’anàlisi de costos i beneficis de Carlo M. Cipolla permet classificar als éssers humans en quatre tipus de persones, cadascuna de les quals ocupa un quadrant en un sistema de coordenades. Si representem en l’eix d’abcises el benefici, positiu o negatiu, que obté l’individu i en l’eix d’ordenades el benefici (+) o cost (-) que causa als altres, podem definir i estimar les coordenades dels següents tipus:

  • Desgraciat (D): aquell que es causa un perjudici a si mateix, beneficiant als altres.
  • Intel·ligent (I): aquell que es beneficia a si mateix, beneficiant als altres.
  • Bandit (B): aquell que obté beneficis per a si mateix, perjudicant als altres.
  • Estúpid (E): aquell que causa pèrdues a uns altres, perjudicant-se alhora a si mateix.

    grafic1

 

Distribució de Freqüència

La majoria dels individus no actuen consistentment. Sota certes circumstàncies una persona pot actuar intel·ligentment i en altres actuar com a desgraciat. L’única excepció important a aquesta regla és la de les persones estúpides que normalment mostren una forta tendència cap a un comportament estúpid en qualsevol activitat o empresa. Respecte als altres, podrem calcular la seva posició en l’eix de coordenades del gràfic 1 fent una mitjana dels resultats de les seves accions en termes de costos i beneficis causats sobre si mateixos i sobre els altres. Aquesta possibilitat ens permet fer la següent digressió:

Considerarem un “bandit perfecte” aquell que mitjançant les seves accions obté per a si mateix un benefici igual al cost que origina en els altres. És el cas del lladre que roba a algú altre cent euros sense causar-li cap cost addicional. Aquesta situació pot ser definida com un “joc de suma zero” en el qual el conjunt de la societat ni guanya ni perd. El “bandit perfecte” quedaria representat en l’eix de coordenades del gràfic 2 sobre la línia OM que bisecta el quadrant B.

Tot i així, els “bandits perfectes” són relativament escassos. És més habitual que hi hagi “bandits intel·ligents” (Bi) que obtenen més beneficis que els costos que causen, o “bandits estúpids” (Be), que per obtenir algun benefici causen un alt cost als altres. Desgraciadament, els bandits que romanen per sobre de la línia OM són relativament poc nombrosos. És molt més freqüent el bandit “Be”. Un exemple d’aquest últim pot ser el lladre que destrossa el vidre d’un cotxe per robar la seva ràdio o el que assassina a algú únicament per a anar-se’n amb la seva parella a passar un cap de setmana a Montecarlo.

grafic2

El poder de l’estupidesa

Els estúpids són perillosos i funests perquè a les persones raonables els resulta difícil imaginar i entendre un comportament estúpid. Una persona intel·ligent pot entendre la lògica d’un bandit. Les accions d’un bandit segueixen un model de racionalitat. El bandit vol obtenir beneficis. Ja que no és suficientment intel·ligent com per imaginar mètodes amb els quals obtenir beneficis per a si mateix i alhora procurar beneficiar als altres, haurà d’obtenir el seu benefici causant pèrdues al seu pròxim. Certament, això no és just, però és racional, i sent racional, pot preveure’s. En definitiva, les relacions amb un bandit són possibles ja que les seves brutes maniobres i les seves deplorables aspiracions poden preveure’s i, en la majoria dels casos, es pot preparar l’oportuna defensa.
Amb una persona estúpida tot això és absolutament impossible. Tal i com queda implícit en la Tercera Llei Fonamental, una criatura estúpida ens perseguirà sense raó, sense un pla precís, en els moments i llocs més improbables i més impensables. No existeix manera racional de preveure si, quan, com i per què, una criatura estúpida portarà a terme el seu atac. Davant d’un individu estúpid, hom està completament desarmat.
Ja que les accions d’una persona estúpida no s’ajusten a les regles de la racionalitat, és lògic pensar que tenen totes les de guanyar perquè:

  1. generalment, l’atac ens agafa per sorpresa.
  2. fins i tot quan es té coneixement de l’atac, no és possible organitzar una defensa racional perquè l’atac, en si mateix, manca de qualsevol tipus d’estructura racional.

El fet que l’activitat i els moviments d’una criatura estúpida siguin absolutament erràtics i irracionals, no només fa problemàtica la defensa, sinó que fa extremadament difícil qualsevol contraatac. I també cal tenir en compte una altra circumstància: la persona intel·ligent sap que és intel·ligent; el bandit és conscient que és un bandit i l’incaut desgraciat resta penosament imbuït del sentit de la seva pròpia candidesa. Però contràriament a tots aquests personatges, l’estúpid no sap que és estúpid i això contribueix en gran mesura a donar més força, incidència i eficàcia al seu poder devastador.

 

Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Especialment els no estúpids, obliden constantment que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error molt costós.

No cal sorprendre’s que les persones càndides i desgraciades, és a dir, les que en els gràfics 1 i 2 se situen en el quadrant D, no reconeguin la perillositat de les persones estúpides. El fet no representa sinó una manifestació més de la seva falta de previsió. Però el que resulta veritablement sorprenent és que en la majoria d’ocasions, ni les persones intel·ligents ni els bandits aconsegueixen reconèixer el poder devastador i destructor de l’estupidesa. És extremadament difícil d’explicar per què succeïx això. Tan sols es pot formular la hipòtesi que, sovint, tant els intel·ligents com els bandits, quan es veuen abordats per individus estúpids, cometen l’error d’abandonar-se a sentiments d’autocomplaença i menyspreu en lloc de preparar la defensa i segregar immediatament ingents quantitats d’adrenalina davant tal situació de perill.

Un dels errors més comuns és arribar a creure que una persona estúpida només es fa mal a si mateixa, però això no és més que confondre l’estupidesa per la candidesa dels desgraciats.

De vegades fins i tot es pot caure en la temptació d’associar-se amb un individu estúpid amb l’objectiu d’utilitzar-lo pel propi profit. Tal maniobra tan sols pot tenir efectes desastrosos ja que:

a) està basada en la total incomprensió de la naturalesa essencial de l’estupidesa i
b) dóna a la persona estúpida l’oportunitat de desenvolupar molt més les seves capacitats. Hom pot fer-se la il·lusió que està manipulant a una persona estúpida i, fins a cert punt, pot ser que fins i tot ho aconsegueixi, però a causa del comportament erràtic de l’estúpid, no es poden preveure totes les seves accions i reaccions i molt aviat hom es veurà arruïnat i destruït sense remei.

Al llarg dels segles, en la vida pública i privada, innombrables persones no han tingut en compte la Quarta Llei Fonamental i això ha ocasionat pèrdues incalculables.

Macroanàlisi i Cinquena Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix.

grafic3

Les consideracions finals de la Llei quarta ens condueixen a una anàlisi de tipus “macro”, segons el qual, en lloc del benestar individual, es pren en consideració el benestar de la societat, definit, en aquest context, com la suma algebraica de les condicions del benestar individual. És essencial per efectuar aquesta anàlisi una completa comprensió de la Cinquena Llei Fonamental. Tot i així, cal afegir que de les cinc lleis fonamentals, la Cinquena és de bon tros la més coneguda.

El corol·lari de la llei diu així:

L’estúpid és més perillós que el bandit.

La formulació de la llei i el corol·lari són del tipus “micro”. Tot i així, tal com hem anunciat anteriorment, la llei i el seu corol·lari tenen profundes implicacions de tipus “macro”. Si tots els membres d’una societat fossin bandits perfectes, la societat es quedaria en una situació estancada i no es produirien grans desastres. Tot quedaria reduït a massives transferències de riquesa i benestar. Però quan els estúpids entren en acció les coses canvien completament. La persones estúpides ocasionen pèrdues a altres persones sense obtenir cap benefici per a elles mateixes i, per tant, la societat sencera s’empobreix.

El gràfic 3 mostra un sistema de classificació simple entre les accions que causen benefici o perjudici a la societat en conjunt. Tota activitat representable a la dreta de la línia NOM implica una redistribució amb benefici social net, mentre que les activitats que cauen a l’esquerra o sota aquesta línia impliquen pèrdues socials netes.

El professor Carlo M. Cipolla, erudit historiador que ha investigat exhaustivament la societat clàssica romana, la societat medieval i moltes altres de l’antiguitat, afirma que el coeficient σ és una constant històrica. Per què llavors unes societats prosperen i unes altres entren en decadència? Depèn exclusivament de la capacitat dels individus intel·ligents per mantenir a ratlla als estúpids.

En les societats en decadència, el percentatge d’individus estúpids segueix sent igual a σ; tot i així, en la resta de la població Cipolla observa, sobretot entre els individus que estan en el poder, una alarmant proliferació de bandits amb un elevat percentatge d’estupidesa. I entre els que no estan en el poder, hi trobem un nombre de desgraciats incauts, igual d’ alarmant. Tal canvi en la composició de la població dels no estúpids és el que reforça inevitablement el poder destructiu de la fracció σ i condueix al país a la ruïna.

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: