Difon La Idea


Teoria de masses
Desembre 26, 2008, 1:43 pm
Filed under: anticapitalisme, revolució

 

La realitat ve determinada pel consens—és a dir, per les masses. El que és possible o impossible es decideix col·lectivament d’acord amb el que la gent creu que és possible o impossible. El món que habitem no està fet únicament de fets físics o sensorials; aquests materials primigenis prenen significat com a signes, eines, costums,… a partir del seu context social, i el bosc de signes resultant és la més gran part del que volem dir quan ens referim a la realitat. Són aquestes condicions socials que creen als individus, incluint els valors que influencien les seves decisions; però, com que aquestes condicions són el resultat de decisions individuals, tan sols persisteixen perquè la gent decideix reproduir-les.

Com és que això passa en condicions socials extremadament impopulars com ara la guerra, la pol·lució o la feina miserable? En general, la gent pren les seves decisions d’acord amb allò que creu “realista”, enlloc d’allò que desitja, i allò que considera realista depèn d’allò que els altres consideren realista—així és com funciona el mercat de valors. Així doncs, qualsevol ordre social depèn d’una mentalitat de masses, una psicosis col·lectiva—i no té cap garantia de funcionar d’acord amb els millors interessos d’aquells que el componen. Distingeixo entre quatre tipus de masses:

 

1r tipus: Massa aborregada (al·letargada)

Massa formada per gent que no es reconeix a si mateixa com a part d’una massa, sinó que es consideren persones sobiranes; però casualment treballen, consumeixen i habiten de la mateixa manera que milers o milions d’altres persones. Tendeixen a veure la realitat com a fixe i immutable. Aquesta massa no és menys poderosa que una altra, però el seu poder mai és exercit de forma conscient. Aquest tipus de massa es caracteritza per la seva inhabilitat de qüestionar els seus propis supòsits i la total negació de responsabilitat per les seves accions (amb les seves famoses justificacions “jo tan sols estic fent la meva feina” o “tothom fa igual”); 80 milions de persones mirant la televisió en acabar la jornada laboral és un exemple d’aquest tipus de massa en acció.

 

2n tipus: Massa seguidora

Aquesta massa és conscient de la seva existència però no del seu poder. Un bon exemple d’aquest tipus és la massa de seguidors d’un esdeveniment esportiu o qualsevol altre tipus d’entreteniment. El que fa interessant aquests esdeveniments no és la suposada principal atracció, sinó l’atmosfera generada per la massa. La prova d’això és la decepció que suposa la manca d’assistència en un esdeveniment. Tot i així, els membres d’aquestes masses no es veuen a si mateixos com els autors de les situacions que creen. Són els seus diners, la seva atenció, el seu interès que ho fan possible, però ells atribueixen aquest poder a forces alienes—els organitzadors, els promotors, el Barça o els Estopa. A vegades aquestes masses van més enllà del que s’espera d’elles i fan “esports de carrer” com ara els hooligans del futbol. Aquesta gent no es limita a ser espectadora i a seguir les instruccions com autòmats. Participant en baralles, provocant disturbis i confrontacions amb la policia… aquesta gent està iniciant les seves pròpies activitats, i passen a formar part del 3er tipus.

 

3r tipus: Massa activa

Massa que és conscient del seu propi poder en determinar la realitat. Aquesta és la massa com a protagonista, com a subjecte enlloc d’objecte. Malgrat duguin a terme activitats violentes o desagradables, la seva mala conducta és contagiosa, evidenciant com estan de putejats/des i les seves ganes de trencar amb la simple passivitat. Això no vol dir que tota massa rebel valgui la pena, però val a dir que en una societat basada en la segregació i la passivitat, tota activitat autodeterminada col·lectivament és seductivament subversiva.

Tot i així, una massa que té consciència del seu propi poder no és necessàriament alliberadora per a aquells que la formen. Com a massa, poden ser lliures de la dominació d’altres masses, però això no és garantia de que qualsevol persona a dins la massa sigui lliure dins la mateixa. Els individus conscients que són poderosos quan s’uneixen, no son sempre conscients de la part que cadascú posa en crear aquest poder, i no tenen perquè saber com fer-ho per participar en l’aplicació del poder. Les masses son vulnerables a l’autoritat, a ser controlades per forces alienes en la mesura que cada participant no sap com aplicar el seu poder dins del grup.

 

4t tipus: Massa activista

Massa d’individus conscients de que la massa no és més que la suma de les seves decisions individuals, i prenen les decisions d’acord amb això.

Com a exemple d’un microcosmos dins d’aquesta massa, tenim el grup d’afinitat d’activistes polítics, on les decisions son preses per consens entre un grup d’amics que han desenvolupat conjuntament la seva pròpia concepció del que és significatiu amb l’hàbit d’actuar-hi decisivament. En aquest context, on la realitat és determinada conscientment i col·lectivament, la llibertat d’una mateixa és la suma de la llibertat de tota la resta, i no un estret espai abandonat en els marges. Aquests petits grups d’individus en estreta relació poden generar ràpidament noves realitats en l’imaginari col·lectiu i esdevenir una olla de pressió de transformació social.

assalt1


Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: