Difon La Idea


Sobre la cultura
Octubre 28, 2008, 12:22 am
Filed under: cultura

 CULTURA

 

El problema de la cultura fou plantejat fa més de vuit dècades en el diari dadaista “Icarus Was Right”:

Cultura: a) Les creences habituals, formes socials i tractes materials d’un grup racial, religiós o social. b) El conjunt d’actituds, valors objectius i pràctiques compartides que caracteritzen un grup determinat.

Espero que resulti obvi, després de llegir l’anterior definició, que la cultura, qualsevol cultura, és inherentment perversa i problemàtica. Qui vol haver-se de conformar o forçar als altres a conformar-se, amb les creences i valors predefinits d’un grup, ja sigui “racial, religiós o social”?

 

La intenció de l’autor en aquest article era la de fer una crítica a la forma en com les tradicions condicionen les nostres vides. Qualsevol tipus de “Cultura” està feta de tradicions, interaccions i patrons d’acció transmesos d’una persona a una altra. Això significa: la cultura en si, consisteix en limitacions prescrites sobre les accions, interaccions, i fins i tot els pensaments dels éssers humans. Aquestes limitacions poden ser beneficioses—per exemple, quan contenen informació útil per dur a terme tasques pràctiques com ara cuinar—però també poden limitar als éssers humans perjudicialment. La cultura pot ser tan benigne com ara la cuina Italiana tradicional i tan menyspreable com el sexisme i racisme que juguen papers fonamentals en moltes societats. Així doncs, és fàcil de veure com la “cultura”, per definició, podria ser hostil per la felicitat humana.


Però la cultura és sempre un perillós fenomen, no tan sols quan ensenya sexisme i racisme a la gent; ja que cada cultura ensenya certs valors i formes de fer les coses, receptant-les com si fossin bones per tothom, ignorant que els éssers humans són tots diferents i tenen diferents necessitats. Qualsevol cultura pot ser bona per alguna gent en algun punt de les seves vides, però cap cultura és bona per tothom—i, des de que la gent canvia, no hi ha cap garantia de que una cultura particular pugui ser bona per una persona al llarg de tota la seva vida. Està clar que no podem eradicar la cultura de les nostres vides. La idea en si és ridícula—tot allò que som és resultat de la cultura: sense ella, ni tan sols tindríem llenguatge, no seríem capaços de pensar sobre el món tal i com ho fem. Per altra banda, hi ha un munt de coses bones més enllà del llenguatge que no podríem tenir sense l’existència de cultura: moviments artístics, bona cuina i literatura, a tall d’exemple. El millor que es pot fer és desconfiar de la cultura i la tradició: mai acceptar-les tal i com ens venen donades, ans escollir el que és bo per tu i rebutjar la resta. Estigues a l’aguait de com les teves idees, actituds i conducta poden estar condicionades per la cultura o cultures del teu voltant. Potser prefereixes l’ambient relaxat i romanticisme de la cultura andalusa, però trobes les seves actituds envers les dones, totalment despreciables; o tal vegada admires l’apassionada música i la crítica social de la “cultura” punk, però trobes que la seva forma de ballar o l’estètica de la seva indumentària és francament vulgar. Pren el que t’interessi i deix la resta—i així no correràs el perill d’extraviar-te pel mal camí. Citant Robin Hood: “el mercat de les idees, com qualsevol altre mercat, només és bo per saquejar.”

 

Avui en dia, quan els Estats Units, amb el seu domini mundial a través del poder econòmic, anorreant altres cultures reemplaçant-les per la seva pròpia, es troba amb grups que s’hi oposen durament. Defensen la llibertat de preservar la seva “pròpia” cultura i lluitar per protegir-la en front els invasors. Fent això, estan lluitant pel seu dret a supeditar-se a les seves tradicions i costums; però haurien de lluitar per la no supeditació a cap tradició o costum, i així inventar-se les seves pròpies formes de viure i pensar d’acord amb les seves pròpies necessitats i desitjos, i sols extreure idees i costums de qualsevol cultura, quan aquestes idees o costums resultin ser bones per ells. La cultura té la capacitat de jugar un paper molt útil en les nostres vides, però abans hem de vèncer la seva tirania sobre nostre, la qual es pot donar per descomptada amb la nostra cega acceptació de les seves limitacions.

extret de “Days of love, nights of war” del col·lectiu crimethinc. www.crimethinc.com

 

Advertisements

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: