Difon La Idea


Per què he escollit l’anarquia
Octubre 28, 2008, 12:39 am
Filed under: anarquisme | Etiquetes:

Per què he escollit l’anarquia


Si a través de l’ampli ventall d’ideologies que es desplegava davant meu, he optat per l’ideal llibertari, és perquè, igual que tot ésser humà, sóc indefectiblement egoista.

No suporto que m’obliguin a seguir unes pautes de conducta i adoptar uns principis aliens als meus ideals. Això és així fins al punt que estic disposat a sabotejar una societat entestada en doblegar els meus actes. Vaig pensar que qualsevol persona a la qual s’intenti oprimir compartiria aquests mateixos sentiments i que, per tant, el millor per viure en pau seria no pretendre imposar a ningú unes condicions de vida contraries a les seves inclinacions.

Sembla ser que l’ideal llibertari és l’únic que no pretén obligar a ningú a acceptar els seus supòsits, és l’únic que no pretén -per assolir qualsevol objectiu- fer proselitisme, mitjançant la força en cas necessari. Cap de les faccions polítiques: comunistes, socialistes, feixistes… fonamenta la seva societat en una lliure associació de comunistes, socialistes… Quan disposen de la suficient força, imposen la seva ideologia a qui discrepi del seu règim, obligant-los a col·laborar i a actuar en plena conformitat als seus models. No és estrany que després es produeixin motins i avalots…

Els llibertaris no volem forçar la conversió de ningú al nostre ideari, ni obligar a ningú a viure com nosaltres, a no ser que aquesta sigui la seva voluntat explícita. El que volem, però això si, amb totes les nostres forces, és que se’ns deixi viure la nostra vida tal i com nosaltres hem elegit, en pau. No admetem que se’ns imposi una manera d’actuar, una forma de pensar, i que se’ns sacrifiqui a empreses absurdes, a futurs improbables, o a interessos inconfessables.

Penso que, independentment de les diferents formes de plantejar les estructures d’una societat llibertaria, això és fonamentalment el que ens uneix a tots els anarquistes, i per això he elegit l’anarquia.

De la mateixa manera que no m’agrada que m’imposin una forma de viure que jo no he elegit, tampoc voldria per res del món fer combregar ningú amb els meus principis i obligar a viure segons els meus ideals, per molt que estigui convençut que la seva felicitat depengui d’això.

Sense cap patró on poder mesurar la Veritat i els Valors, el suposat llibertari que perseguint l’eficàcia, intentés imposar les seves idees a les masses, cauria ipso facto a la mateixa categoria d’aquells que combat, ja que aquests també pretenen, normalment de bona fe, aportar-nos la Veritat i salvar-nos malgrat nosaltres mateixos; sens dubte, res permet afirmar que vagin errats i que la raó estigui per part nostra. Aquest és el motiu pel qual em costa concebre que es pugui pensar en portar a terme una revolució social violenta amb l’objectiu d’aportar un remei anarquista als mals que afligeixen als éssers humans.

L’única via que em sembla plena de promeses i carregada de fruits consisteix en lluitar incessantment, a tot arreu, contra l’autoritat; i, si l’estat de les nostres forces no ens ho permet, realitzar una revolució, violenta o no, que tingui com a objectiu, no el de propagar el comunisme llibertari, sinó el de fer esclatar en incomptables bocins la tangible realitat de l’autoritat que ens aixafa, per tal de que cadascú pugui elegir la seva via sense imposicions, ser marxista, ser llibertari, etc. i viure, amb els seus companys d’idees, la seva vida com vulgui.

Tomás Ibañez

extret del llibre “Porqué A?”

Advertisements

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: