Difon La Idea


Com ser revolucionari i no morir en l’intent
Octubre 28, 2008, 12:26 am
Filed under: revolució

Com ser revolucionari i no morir en l’intent.

 

Avui en dia és impossible evitar l’hipocresia en qualsevol tipus de lluita contra l’status quo.

Les estructures polítiques i econòmiques estan construides de tal forma que resulta pràcticament impossible evitar implicar-se en el seu funcionament. Avui en dia, malgrat el que hom pensi sobre les oportunitats laborals que té a l’abast o sobre el sistema econòmic en si, hom no té gairebé altra sortida que treballar, si no vol viure sota un pont o morir-se de fam. Si no creus en la propietat privada, igualment no tens altra opció que comprar el menjar i la roba que necessites, i comprar o llogar un espai per viure (això si és que no et vols enfrontar amb el sistema legal) –doncs no queda terra que no hagi sigut reclamada per algú, ni menjar o altres recursos que no siguin “propietat” d’algú. Si hom vol distribuïr material criticant el sistema capitalista de producció i consumisme, no té altra manera de produïr i distribuïr aquest material sense pagar per produir-lo i vendre’l als consumidors –o com a mínim venent anuncis, que inciten a la gent a ser consumidors- per tal de financiar la producció. Si hom no vol financiar la brutal tortura i matança d’animals en nom del capitalisme, pot parar de menjar carn i productes làctics, parar de comprar productes de salut que han sigut provats en animals, parar de vestir cuir i pell, però seguirà havent-hi productes animals en infinitat de productes als quals és molt díficil de renunciar en una societat moderna. A més a més, les empreses a qui compra vegetals és molt provable que estiguin conectades amb empreses que fan carn i productes làctics, així que els seus diners van a parar al mateix lloc; i provablement aquests vegetals foren conreats per immigrants o qualsevol altre tipus d’explotació laboral. Pel ciutadà de peu, que no està preparat per desarrelar completament la seva vida i enfrontar-se a riscs mortals i complet ostracisme, mantenir les mans netes del malson que l’envolta és un somni impossible.

Inclòs en el cas que rebutjis radicalment totes i cada una d’aquestes institucions, i sobrevisquis únicament a base de robar i transgredir, tot i així estaràs complint un paper dins de l’status quo. “El Sistema” és una entitat orgànica, vasta, que ho inclou tot dins de les seves fronteres, inclòs els reclusos que fugen del mateix i els terroristes que moren combatent-lo. Combatre’l sempre suposa combatre’l des de dins, ell ens crea i ens moldeja, fins i tot quan ens direcciona contra ell mateix. Proclamar que estàs for a del sistema per un sol instant, vivint en un món on pràcticament tot són construccions humanes (siguin físiques, socials, o filosòfiques) és pitjor que la bojeria –és com un fanatisme cristià, totalment fora de lloc.

Els valors de la mentalitat capitalista estan tan arrelats a les nostres ments que és gairebé impossible no ésser influenciat en les nostres accions per les mateixes assumpcions i actituds que pretenem combatre. Després de tota una vida educat per posar un valor econòmic a les teves hores, és molt difícil deixar de pensar que perquè una activitat tingui valor, ha de ser remunerada materialment. Després de tota una vida educat per respectar les jerarquies de l’autoritat, és molt difícil, de sobte interactuar amb tots els éssers humans com a iguals –o tenir sexe amb ells sense erotitzar rols de dominació i submissió! Després de tota una vida educat per experimentar la felicitat com a espectador passiu, és difícil gaudir tant o més, construint mobles que no pas mirant la televisió. I encara hi ha deu mil formes més subtils on aquests valors i assumpcions es manifesten ells mateixos en els nostres pensaments i accions.

Això no vol dir que la resistència sigui fútil –realment, si les nostres opcions avui en dia estan tan limitades que no podem actuar sense repetir les condicions de les quals estem intentant escapar, això significa que la resistència és més indispensable que mai. Això vol dir que l’innocència és un mite, un concepte contrarevolucionari, que hem d’abandonar juntament amb la resta de pensaments post-cristians. La tradició cristiana exigeix als éssers humans que siguin innocents, i que es mantinguin lluny de qualsevol pecat. Al mateix temps, el “pecat” és tan difícil d’evitar pels cristians (igual que l’activitat contrarevolucionària és per nosaltres) que aquesta demanda condueix a sentiments de culpa, equivocació, i finalment desesperació quan se’n adonen que és impossible ser “innocent” i “pur”. En realitat, prohibint el “pecat”, la doctrina cristiana ho converteix tot més temptador i intrigant per al creient; encara que la ment no ho reconegui, els nostres cors no reconeixen autoritat i sempre cercaran allò que és prohibit.

No hem de cometre els mateixos errors que els cristians. Demanar als “radicals” d’alliberar-se de l’hipocresia, alliberar-se de qualsevol implicació amb el sistema, té els mateixos efectes que demanar als cristians d’alliberar-se de qualsevol pecat: crea frustració a aquells que cerquen el canvi, i al mateix temps fa que l’hipocresia sigui d’allò més temptadora. Enlloc de demanar de tenir les mans netes, hauríem de fer que els inevitables efectes negatius de les nostres vides valguin la pena, oferint prou activitat positiva com per equilibrar la balança sobradament. Aquesta aproximació al problema ens pot salvar de restar immobilitzats per la por a l’hipocresia o la vergonya a la nostra “culpa”.

A part de tot això, demanar que evitem l’hipocresia, és negar la complexitat de l’ànima humana. Els nostres cors no són simples; cada ésser humà posseeix una varietat de desitjos que ens empenyen en diferents direccions. Demanar que perseguim només alguns d’aquests desitjos i sempre ignorar els altres és demanar que visquem perpètuament una vida buida… i morir-nos de curiositat. Això és típic del tipus dels dogmatismes i ideologies que ens han afligit durant segles: insisteix en que l’individu ha de ser fidel a una sèrie de normes i només unes, enlloc de fer allò que és apropiat per les seves necessitats en situacions particulars.

És possible que tot el teu jo tan sols pugui ser expressat en termes d’hipocresia. Certament, una persona necessita formular una sèrie de directrius generals que guiïn les decisions que ha de fer, però trencar amb aquestes directrius ocasionalment, es una forma de prevenir l’estancament i oferir l’oportunitat de considerar si les nostres creences necessiten una revaluació. Una persona que no té por de ser hipòcrita ara i adés, té menys perill de vendre’s per sempre algun dia, ja que és capaç de provar la “fruita prohibida” sense sentir la necessitat de fer una elecció definitiva. Serà immune a la vergonya i la desesperació final que afligeix a aquells que cerquen la perfecta “innocència”.

Així doncs, estigues orgullós de tu mateixa: no intentis trobar les inconsistències de la teva ànima per tal d’unir-les d’una manera falsa o forçada, o et perseguiran per turmentar-te. Enlloc d’aferrar-te inflexiblement a un dogma, deixa que rebutgem l’idea mateixa que hem de ser fidels a una determinada doctrina en els nostres esforços per crear una vida millor per nosaltres mateixos. Deixa’ns que no reclamem ser innocents!! Deixa’ns no proclamar ser purs o certs. Però deixa’ns proclamar orgullosament que som hipòcrites, que no ens pararem davant de res, ni tan sols davant l’hipocresia, en la nostra lluita per prendre control de les nostres vides. En aquests temps que corren, quan resulta impossible evitar ser part del sistema el qual combatem, només la descarada hipocresia és realment subversiva –perquè vocalitza la veritat dins dels nostres cors, i ella sola pot ensenyar-nos lo difícil que és intentar viure al marge de la vida moderna que ens ha sigut assignada. I aquesta sola, és una bona raó per lluitar.

Dedicat a tota la gent radical que li agrada portar jaquetes de cuir, anar amb moto, o ser anomenat “esclau” o “puta” en les seves relacions sexuals.

Res més petit que l’hipocresia és prou gran per mi.

Puc resistir-ho tot excepte la temptació.

Advertisements

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: