Bé, tot això no passa de ser un disbarat, un total menyspreu a la realitat de la naturalesa humana.
En les comunitats primitives la competició és mes moderada a causa de la necessitat de cooperació. Sense diners, sense la propietat privada de la terra i sense la seguretat social de l’Estat és imprescindible cooperar per tal d’obtenir les necessitats bàsiques i el suport necessari en cas de malaltia, fam o vellesa i per això en aquestes comunitats està molt mal vist actuar de forma no cooperativa. En grups petits on tothom es conegui, la competitivitat, l’explotació i la dominació seran molt més moderades degut a la vergonya, el ridícul i l’exclusió social. En un grup petit no pots perjudicar algú del grup sense el risc a quedar-te totalment exclòs socialment si algú se’n entera. En un grup gran si que és possible: perjudicant a algú i afavorint el teu subgrup social. Per això l’anarquisme no funcionaria en grups de més de 500 persones, el màxim de persones que podem arribar reconèixer. No funcionaria en l’anonimat de les ciutats grans o mitjanes. Les persones actuarien sense cap incentiu al bon comportament. Les ciutats acabarien esdevenint horribles terres de ningú plenes de violència, brutícia i misèria.
L’organització anarquista de les ciutats no té això en compte. Qui portarà a terme el manteniment del clavegueram, la conducció dels transports comunitaris, la regulació del trànsit i el proveïment energètic? Tractant-se de funcions especialitzades que requereixen molt de coneixement i experiència. No poden ser portades a terme per voluntaris ocasionals . L’especialització i dedicació exclusiva és inevitable.
Per tant, qui s’especialitzarà en el manteniment de les clavegueres, sent una tasca bruta i perillosa? I l’especialització ens condueix a la jerarquia, ja que seria inevitable que els més experts i especialistes dirigissin l’organització de les tasques. Tenint una jerarquia d’especialistes arribem a la desigualtat, a la corrupció i al govern.
I suposadament, d’on vindria el menjar per abastir a les ciutats? Fins ara aquests aliments han vingut del camp recorrent a la insostenible agricultura industrial, als impostos o a l’ús de la força. Com es podria alimentar una ciutat anarquista? Què podrien oferir els urbanites a la gent del camp a canvi de la seva alimentació?
Suposant que en una societat anarquista sols hi hauria agricultura ecològica i sostenible, i que aquesta comporta molta més feina i molts menys excedents, qui treballaria gustosament hores extres per generar prou excedent com per alimentar a la gran massa de gent desconeguda de la ciutat?
Passats els pics de producció de combustibles fòssils, costa imaginar d’on podria venir l’energia per mantenir l’extraordinari consum energètic que requereix la ciutat perquè sigui habitable.
Les ciutats anarquistes no poden funcionar: no hi hauria multes ni penes que obliguessin a un bon comportament que possibilités la convivència, acabarien reproduint la jerarquia degut a l’especialització i no tindrien garantit l’abastiment de menjar, recursos o energia.
2 comentaris fins ara
Deixa un comentari
[...] a treballar) http://difonlaidea.wordpress.com/2009/03/05/desurbanitzem-les-ciutats/ -http://difonlaidea.wordpress.com/2011/11/29/es-possible-una-ciutat-anarquista/ Tecnologia: – Manifest d’Unabomber article 99 fins al 142 i 207 fins 212 [...]
Retroping per Textos a llegir per debatre a les jornades « febrer 6, 2012 @ 2:53 pmNo sé qui ha fet aquest post. Està prou bé i molt ben argumentat, però es basa únicament en la lògica, en veritat és pura abstracció, o quasi.
Malauradament es desconeixen moltes facetes de l’anarquisme, com per exemple, el pensament urbà anarquista. Per tant és una bejenada una frase com “L’organització anarquista de les ciutats no té això en compte”. I el pitjor és que tenim a un anarquista català, historiador, que ho ha estudiat prou, Eduard Masjuan. Busqueu a internet i veureu…
Comentari per aL febrer 16, 2012 @ 11:04 am