Difon La Idea

Si la teva idea de relacions socials saludables és un sopar amb els teus amics, on tothom gaudeix la companyia de la resta, les responsabilitats estan dividides voluntàriament i informalment, i ningú dóna ordres o ven res, llavors ets anarquista, així de clar. L’única questió que queda pendent és trobar la manera de fer que el màxim de les teves interaccions diàries s’acostin a aquest model.
Sempre que actues sense esperar les instruccions o un permís oficial, ets anarquista. Cada cop que sobrepasses una ridícula regulació quan ningú mira, ets anarquista. Si no confies amb el govern o el sistema educatiu, o creus que els teus caps laborals no saben tan bé com tu, el que és millor per les coses que afecten directament a la teva vida, això també és anarquisme. Ets especialment anarquista quan tens les teves pròpies idees, iniciatives i solucions.
Com pots veure, l’anarquisme és el que fa que les coses funcionin i siguin interessants. Si esperessim que les autoritats, especialistes, tècnics…. tinguessin cura de tot, estariem en un món molt problemàtic i fastigosament avorrit. Avui en dia, vivim en aquest món tan problemàtic precisament fins al punt en què abdiquem responsabilitat i control.
L’anarquisme és present en tot ésser humà. No té perquè ser tirar còctels molotov o portar màscares negres, encara que hagis vist això per la tele. L’arrel de l’anarquisme és simplement l’impuls de fer les coses tu mateix: la resta seguirà a partir d’aqui.